Els tipus més freqüents de trastorn de la conducta alimentària són l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per atracó, la vigorèxia, l'ortorèxia i el trastorn per evitació/restricció de la ingesta (ARFID, per les sigles en anglès).

​​

​L'anorèxia nerviosa. Les persones amb anorèxia nerviosa:

​

• mengen molt poc a propòsit, cosa que porta a un pes corporal molt baix

• tenen una por intensa a augmentar de pes i por a veure's grossos

• tenen una imatge corporal distorsionada i es veuen grossos fins i tot quan són molt prims

 

Les persones amb anorèxia nerviosa són molt estrictes sobre què menjar i en quina quantitat. Pensen en els aliments o calories gairebé tot el temps. Per perdre pes, moltes persones amb anorèxia nerviosa dejunen o fan massa exercici. Altres poden fer servir laxants, diürètics o ènemes.

 

La bulímia nerviosa. Les persones amb bulímia nerviosa:

​

• mengen massa i senten que perden el control i no poden deixar de menjar. Això s'anomena “trastorn per atracació”.

• fan coses per compensar l'excés de menjar, com:  vomitar a propòsit després de menjar en excés, el que s'anomena "purga" utilitzar laxants, diürètics, pastilles per baixar de pes, dejunar o fer molt exercici per evitar l'augment de pes.

• es jutgen a si mateixos basant-se només en el seu aspecte corporal i en el seu pes.

 

Les persones amb bulímia nerviosa mengen molt més (durant un període determinat de temps) que el que menja la majoria de la gent. Si una persona es dóna atracones i es purga amb regularitat, això pot ser un signe que té bulímia nerviosa. A diferència de la gent amb anorèxia nerviosa, que està molt baixa de pes, les persones amb bulímia nerviosa poden estar primes, tenir un pes corporal mitjà o tenir excés de pes. Les persones amb bulímia nerviosa solen amagar les seves atraconades i les seves purgues.

​

​

El trastorn per atracament. Les persones amb un trastorn per atracament:

 

• mengen massa i senten que perden el control i no poden deixar de menjar

• ingereixen grans quantitats de menjar fins i tot quan no tenen gana

• es poden sentir malament o culpables després d'haver-se donat una fartada

• sovint pugen de pes i poden tenir molt de sobrepès 

​​

Moltes persones amb trastorn per atracó mengen més de pressa del normal.  És possible que mengin tot sol perquè els altres no s'assabentin de quant mengen. A diferència de la gent amb bulímia nerviosa, les persones amb trastorn per atracament no vomiten de forma voluntària, no usen laxants ni fan exercici físic per compensar els seus atracones. Si una persona es dóna un atracó almenys una vegada a la setmana durant tres mesos seguits, això pot ser un signe que pateix un trastorn per atracó. ​ ​

 

Vigorèxia

 

La vigorèxia és un trastorn mental no estrictament alimentari, que es coneix també com a complex d'Adonis. Les persones que pateixen vigorèxia o dismorfia corporal, tenen tal obsessió pel seu aspecte físic, que es passen demà i tarda al gimnàs, i mai se senten satisfets amb el seu cos, amb una pràctica excessiva d'esport i que tenen com a objectiu principal una major massa muscular En la major part dels casos, l'excés d'exercici és símptoma d'algun problema subjacent, des de causes individuals com ara depressió, ansietat o trastorns obsessius-compulsius a causes socioculturals, com ara els estereotips estètics. La vigorèxia afecta principalment homes, però les dones també poden patir-la.

​​​

Ortorèxia

 

L'ortorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que es caracteritza per una obsessió extrema per consumir aliments considerats saludables o purs. Els qui pateixen aquest trastorn es preocupen de manera obsessiva per la qualitat, l'origen i la composició dels aliments que ingereixen, cosa que pot portar a un deteriorament significatiu en la qualitat de vida i en la salut física i mental.

 

Preocupar-se per consumir aliments frescos i orgànics és bo, però si la preocupació es converteix en una obsessió, pot afectar la  salut física i mental. El símptoma principal que caracteritza aquesta malaltia és la preocupació excessiva per tot allò que s'ingereix.   Els pacients inverteixen un gran nombre d'hores al dia planificant i preparant els àpats.   Solen ser tan estrictes que fins i tot se senten culpables quan ho incompleixen i es castiguen amb dietes i dejunis encara més rígids. De la mateixa manera, eliminen completament determinats aliments en la seva dieta, no només carns i greixos, sinó també altres substàncies com el sucre.

 

A diferència d'altres trastorns de l'alimentació, els ortorèxics solen ser persones molt obertes a l'hora de difondre les regles d'alimentació i no s'abstenen a mostrar-se'n orgullosos davant d'altres persones. De la mateixa manera, menyspreen aquelles que no segueixen regles dietètiques, per la qual cosa el pacient es pot veure abocat a l'aïllament social. L'ortorèxia sol començar amb hàbits de vida saludables que es converteixen en obsessió i pot provocar pèrdues de pes en les persones grans. A més, poden perdre la capacitat de menjar intuïtivament, és a dir, deixen de saber quan tenen gana o quan estan saciats.

​​​

El trastorn per evitació/restricció de la ingesta.

Les persones amb trastorn per evitació/restricció de la ingesta: ​

​

• no tenen interès pel menjar o eviten el menjar

• perden pes o no augmenten de pes segons el que seria esperable

• no temen augmentar de pes

• no tenen una imatge corporal negativa o distorsionada de si mateixos ​

 

Les persones amb aquest trastorn no mengen perquè els disgusta l'olor, el sabor, la textura o el color del menjar. Poden tenir por de vomitar i/o ennuegar-se amb un aliment i patir asfíxia per aspiració. Però no tenen anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o cap altre problema mèdic que podria explicar el seu comportament relacionat amb l'alimentació.