Autolesions
Les autolesions són conductes deliberades adreçades a provocar un dany contra la pròpia persona. Les autolesions més freqüents són fer-se petits talls, rascades, amb objectes esmolats. També poden consistir a provocar-se cremades, donar-se cops. Altres tipus de conductes autolesives, poden ser el consum de drogues o fins i tot els trastorns del comportament alimentari.
La majoria de persones que s'autolesionen no tenen un diagnòstic de salut mental, cosa que succeeix que aquesta conducta sí que pot estar present en diferents diagnòstics. L'objectiu base de les autolesions és sufocar un malestar emocional a través d'un dolor físic. Les autolesions no tenen una relació directa amb el pensament suïcida, ja que en cap moment no tenen l'objectiu de causar la mort, ni a curt ni a llarg termini, ja que les motivacions són totalment diferents, ja que l'objectiu de les autolesions és un bloqueig emocional.
Això sí, si aquest dolor emocional és intens i darrere hi ha un diagnòstic d'un trastorn mental, pot portar a un intent de suïcidi. Per això és important detectar-ho a temps. No totes les persones que s'autolesionen són adolescents o nens i nenes. També hi ha persones adultes que s'autolesionen.
Per què les persones es provoquen les autolesions?
Totes les persones tenen preocupacions que causen estrès. Moltes persones manegen aquestes preocupacions conversant amb la família o amistats, però d'altres experimenten aquestes preocupacions d'una manera aclaparadora. Quan no podem expressar les nostres emocions ni parlar-ne, la pressió augmenti i es torna insuportable. Algunes persones s'atribueixen aquestes situacions a si mateixes, culpabilitzant-se, usen el cos per expressar aquests pensaments i sentiments que no poden dir i acaben lesionant-se a si mateixos.
Causes
-
Un canvi sobtat a les seves vides: pèrdues, separació de pares o canvi d'escola.
-
Estrès per responsabilitats escolars que desencadenen temor i frustració a fallar.
-
Experiències d'abús, situacions traumàtiques o violència.
-
Sentiments de solitud, culpa o desamor.
-
Baixa autoestima o mal concepte sobre el propi cos.
-
Crítiques de famílies, amistats o professors.
-
Violència entre iguals, bullying i ciberbullying.
Indicadors que hi pot haver autolesions
-
Talls, cremades, blaus o cicatrius als seus cossos, especialment en braços, estómac o cames.
-
Utilitzar roba que amagui aquests senyals físics com camises màniga llarga.
-
Donar excuses sobre les ferides o lesions.
-
Portar objectes punxants com ganivets o tisores.
-
Diu tenir sensacions de dolor, debilitat, malaltia o mareig.
-
Se sent avergonyit, a disgust, confós o amb por.
-
Sent una manca de control, aïllament i solitud.
-
Presenta senyals de baixa autoestima com culpar-se a si mateixos per qualsevol problema o diu que no són suficients per a alguna cosa.
És important saber que les autolesions no sempre són òbvies i les nenes, nens i adolescents solen amagar-les. Algunes i alguns presenten conductes nocives, però no les veuen com a “autolesions”. Aquestes inclouen:
-
Talls, cremades o dany físic i corporal a si mateixos.
-
Passar el temps amb comportaments addictius que poden incloure lús de drogues o alcohol.
-
No menjar, menjar en excés o forçar-se el vòmit.
-
Realitzar exercici en excés o exercitar-se quan s'està lesionat.
-
Involucrar-se en baralles o situacions arriscades a propòsit, incloent-hi comportaments sexuals de risc.
Com puc ajudar el meu fill/a?
-
No jutjar.
-
Empatitzar i intentar veure la situació des del seu punt de vista, escoltar sense tenir idees preconcebudes sobre el que sent
-
Tenir en compte sempre la seva opinió, quan s'hagin de prendre decisions importants
-
No banalitzar el que està passant. Per a la persona que fa l'autolesió és una vàlvula d'escapament al malestar
-
No interpretar-ho com una forma de càstig a si mateix No interpretar-ho com un fet aïllat
És molt important que dins del nucli familiar es parli del dolor, la frustració, dels problemes en general com una cosa que és inherent a la vida i que cal acceptar-los. De la mateixa manera, és molt important abordar com més aviat millor les emocions que puguin aparèixer abans les autolesions
Les autolesions MAI poden convertir-se en un tema tabú, cal perdre la por de parlar-ne, però cal parlar bé, amb tranquil·litat, controlant emocions i paraules, buscant el moment i lloc adequat per poder-ho fer. Evitar parlar en profunditat en moments que hi ha molta tensió i amb les emocions a flor de pell, sempre millor en moments de més tranquil·litat i en espais segurs.
El que és important no és que deixi d'autolesionar-se sinó que deixi de necessitar-ho. Us ajudarem a buscar recursos que us resultin d'ajuda, i evitarem, si es pot, la restricció constant. Si el teu fill/a no confia en tu, malgrat que sigui molt dur, buscar una altra persona a l'entorn proper en què vaig confiar
És molt important també, tenir en compte que totes les persones que hi estiguin implicades (pares, fills, germans..) tenen dret a la intimitat, respectant la confidencialitat i respectant el dret que tothom té a explicar fins on ho consideri oportú. El procés de les autolesions no és un procés lineal i, segur que hi haurà molts alts i baixos, NO HI HA SOLUCIONS RÀPIDES i MÀGIQUES. Les autolesions són part d'un problema, no el problema en si mateix, moltes vegades desconegut,
ENLACES DE INTERÉS
Guia per a l’abordatge de la conducta suicida i de les autolesions no suïcides en el centre educatiu
LIBROS
. F.I.L.O.S de Giulana Caleca
. Autolesión. Qué es y cómo ayudar. Dra Dora Santos Bernard
PELICULAS, SERIES Y DOCUMENTALES
. La Herida de Fernando Franco.
. Escondido a plena vista. RTVE PLAY.Documental
https://www.rtve.es/play/videos/la-noche-tematica/escondido-plena-vista/6983402/