El TOC és una mena de trastorn d'ansietat. Les persones amb TOC es preocupen per si alguna cosa podria ser nociu, perillosa, incorrecta o bruta (o pensen que passarà alguna cosa dolenta).   En el trastorn obsessiu compulsiu, les imatges i els pensaments tristos o atemorits, que reben el nom d'“obsessions”, apareixen a la ment d'una persona i és difícil eliminar-los.

Les persones amb TOC també es poden preocupar perquè les coses no estan "en ordre" o "correctes". Potser es preocupen per perdre coses, de vegades necessiten col·leccionar elements, encara que als altres els semblin inútils. ​ Les persones amb TOC senten la necessitat imperiosa de fer certes coses de manera reiterada ("rituals" o "compulsions") per eliminar els pensaments atemorits, protegir-se contra alguna cosa temida o assegurar-se totalment que les coses estiguin segures, netes o correctes d'alguna manera.

Tot i afectar el 2% de la població, moltes persones se senten avergonyides de patir-la, se senten estigmatitzades i autoestigmatitzades. A diferència d'altres trastorns, les persones són conscients de l'irracional i l'absurd dels seus pensaments. Es tracta a les persones amb diagnòstic de TOC, de rars, bojos o guillats, causant de vegades el riure fins i tot de les persones que els observen. És un trastorn molt greu i seriós, perquè el patiment que es pateix pot conduir al suïcidi.

​

Els nens potser tenen dificultat per explicar els motius dels rituals i diuen que simplement els fan “perquè sí”. Però, en general, en fer el ritual, les persones amb TOC intenten alliberar l'ansietat. És possible que vulguin sentir-se absolutament segures que res dolent ocorrerà o simplement sentir-se "bé".

Podríem dir que el TOC és un "sistema d'alarma extremadament actiu". L'increment de l'ansietat o la preocupació és tan fort que la persona sent que ha de fer la tasca o posar èmfasi en el pensament, una vegada i una altra, fins al punt que això interfereix amb la vida diària.

La majoria de les persones amb TOC s'adonen que realment no necessiten repetir aquests comportaments una vegada i una altra, però l'ansietat pot ser tan gran que senten que la repetició és "necessària" per neutralitzar la sensació desagradable. I sovint, el comportament disminueix l'ansietat, però de manera temporal. A llarg termini, els rituals potser empitjoren la gravetat del TOC i provoquin el retorn de les obsessions.